Ens vam decidir a fer el carril bici Olot-Girona-Sant Feliu, com a entrenament per anar al canal de Midi.
Així que vam agafar la furgo fins als topes: 3 nens (Aniol, Iscle i Pau) i 4 pares (Thaïs, Pinyó, Mia i jo), 4 bicis i 3 cadiretes per bicis. Vam arribar tard a Olot, i vam esmorzar.
A les 12 h vam començar la ruta. La veritat és que fer el carril de baixada és molt agradable. Només hi ha pujada per arribar al coll de les Presses i per un desviament per obres (mortal!).
Vam parar a dinar a Sant Feliu de Pallerols i a fer un gelat a Amer.
Vam arribar més tard del que esperàvem a Bescanó, on tenien la furgo per fer nit.
La família Pinyó va marxar a dormir a casa. Així doncs, ens vam quedar a dormir dos papes i dos nens.
L'endemà ens vam llevar i ens vam saltar amb la furgo l'entrada a Girona. Vam aparcar la furgo a la Guardia Civil de Girona i vam baixar fins a Llagostera on vam dinar amb les mames (que van venir amb cotxe). I on vam acabar la nostra aventura.
divendres, 7 de maig del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
Els castells del Loira by furgo
Distància total: 2.100 km Dies: 5 Despesa total: 300 €: 170 € en benzina, 30 € en peatges, 12,5 € en càmping, 60 € en entrades. Temps: Pluja, vent i molt fred
Al final no vam anar a Bretanya. Eren massa km i a més teniem menys dies.
Així que vam decidir anar fins als castells del Loira.
El diumenge vam marxar, però menys d'hora del que esperàvem. Ens vam adormir, i a sobre van canviar la hora.
Vam parar a un poble que es deia La Canourgue. Un poble ple de canalets d'aigua. I ja vam descobrir una constant del viatge: a França fa molt de fred. Desprès de dinar, vam continuar i uns km abans de Clermont-Ferran ens vam trobar amb en Roger que anava a Paris a fer una fira, així que vam decidir fer un cafetó. Al final vam arribar fins a Vichy a passar la nit.
Però no ens va acabar de fer el pes dormir al mig de Vichy, i vam anar fins a un poble a deu km (Cognat-Lyon), on hi havia una esglèsia molt xula.
L'endemà vam arribar fins a Bourges, i d'allà al primer castell. La veritat és que es va fer més llarg del planificat. Fins a Bourges, per autopista, va ser el previst en hores. Però un cop abandonada l'autopista, les carreteres franceses són molt lentes (no existeixen les variants del pobles).
La veritat és que el castell de Valençay és guapo... però no tant guapo com ens esperàvem. Està enmig del poble i és petit. Però a canvi hi ha una zona de jocs pels nens, així com un laberint, i un petit racó amb animals pels nens (cabres, xais, gallines...)
A la tarda ens vam acostar fins a Amboise. Allà vam visitar el castell, i una mica la ciutat. La veritat és que el castell, que està enfilat dalt d'una muntanya enmig de la ciutat és més guapo.
Un cop visitat el castell, i la ciutat, i tot el tema de Leonardo da Vinci, ens vam adonar que ens haviem oblidat un castell important. Així que mitja volta a veure'l.
Vam arribar a quarts de 6. I ja tancaven. Així que vam passar-hi la nit, i ho vam fer amb un càmping, per poder-nos dutxar. 12 € per tot. Va ser el primer dia que vam obrir el sostre. La veritat sopar amb el sostre obert és més còmode.
L'endemà va ploure i va fer vent, i junt amb el fred que ja feia els dies anteriors va fer que el haguèssim d'estar tancats molta estona a la furgo.
El castell de Clemenceau estava en obres però tot i amb això, era segurament el castell que més semblava el que estàvem esperant.
Desprès vam anar fins a... Per acabar
La nevada del 8 de Març
El dia 8 de Març va començar a nevar, i nevar, i de cop se'n va anar la llum.
El dilluns la nevada va ser espectacular i molt emocionant. Al principi només era nevada, desprès va començar a ser un perill. Vam retirar els cotxes de sota els arbres, ja que començaven a cruixir. Al final les branques dels arbres es van anar petant per la neu acumulada.
Com que la llum no tornava vam començar a encendre la llar, ja que començava a fer fred. Tantes hores sense electricitat van fer que la calefacció deixés de funcionar.
Encendre la llar va ser fàcil, el problema és que la llenya que tenia a casa era poca. Així que vaig anar fins al portxo on emmagatzemo la llenya, uns 100 metres a peu, amb tot el material de muntanya (jaqueta goretex, guants, gorro, polaines, motxilla...) I anant esquivant els arbres que queien i els que cruixien. La veritat espectacular!
El dimarts ens vam llevar amb tots els carrers plens de neu, i sense tenir molt clar com estava el poble i si hauriem d'anar a treballar. Durant la nit els xipres van caure tots, excepte el nostre, però va quedar inclinat a punt de caure...
Quan les màquines van obrir camí, vam decidir baixar al poble. Vam estar jugant amb la neu a la platja, anant a comprar als "xinos" piles i espelmes. Fent cua per posar benzina (no n'hi havia). Anant al super a comprar el que quedava (estaven buits!)
La llum no tornava així que vam començar a preparar-ho tot per passar un altre dia sense. Vam cuinar amb la llar, ens vam escalfar amb la llar i vam carregar mòbils (que no funcionaven)i portàtils (per veure pelis a la nit amb l'Iscle) amb el carregador de la furgo.
El dimecres la cosa va ser un dia de molta feina. Vam instal·lar uns generadors per mantenir les neveres al bar, i buscant benzina pels transformadors. Un altre dia sense treballar. A la nit, altre cop atrinxerats al menjador al voltant de la llar.
El dijous, vam decidir pujar els generadors a casa, això ens va fer tenir una vida més normal. Tot i amb això, el dijous a la tarda vam anar a passar la tarda a la civilització (al Espai Gironès de Girona). Al vespre amb el generador, ja vam poder connectar-nos per internet, veure la tele, etc...I sobretot dutxar-nos.
El divendres tampoc vam treballar. Però vam aprofitar per arreglar el jardí. I com cada dia a passar el dia a les poques cafeteries del poble que tenen llum i calefacció.
El divendres a la matinada va venir la llum. El dissabte ens vam dedicar a netejar la casas, i vam poder deixar el nen a casa les àvies. Desprès de tants de dies junts, ja teniem ganes d'una mica de relax.
Total, cinc dies sense llum: carregant com un boig cada dia llenya, dormint al menjador al voltant de la llar, carregant la electrònica a la furgo, fent cafés al poble (per fer quelcom), i... sense treballar.
El dilluns la nevada va ser espectacular i molt emocionant. Al principi només era nevada, desprès va començar a ser un perill. Vam retirar els cotxes de sota els arbres, ja que començaven a cruixir. Al final les branques dels arbres es van anar petant per la neu acumulada.
Com que la llum no tornava vam començar a encendre la llar, ja que començava a fer fred. Tantes hores sense electricitat van fer que la calefacció deixés de funcionar.
Encendre la llar va ser fàcil, el problema és que la llenya que tenia a casa era poca. Així que vaig anar fins al portxo on emmagatzemo la llenya, uns 100 metres a peu, amb tot el material de muntanya (jaqueta goretex, guants, gorro, polaines, motxilla...) I anant esquivant els arbres que queien i els que cruixien. La veritat espectacular!
El dimarts ens vam llevar amb tots els carrers plens de neu, i sense tenir molt clar com estava el poble i si hauriem d'anar a treballar. Durant la nit els xipres van caure tots, excepte el nostre, però va quedar inclinat a punt de caure...
Quan les màquines van obrir camí, vam decidir baixar al poble. Vam estar jugant amb la neu a la platja, anant a comprar als "xinos" piles i espelmes. Fent cua per posar benzina (no n'hi havia). Anant al super a comprar el que quedava (estaven buits!)
La llum no tornava així que vam començar a preparar-ho tot per passar un altre dia sense. Vam cuinar amb la llar, ens vam escalfar amb la llar i vam carregar mòbils (que no funcionaven)i portàtils (per veure pelis a la nit amb l'Iscle) amb el carregador de la furgo.
El dimecres la cosa va ser un dia de molta feina. Vam instal·lar uns generadors per mantenir les neveres al bar, i buscant benzina pels transformadors. Un altre dia sense treballar. A la nit, altre cop atrinxerats al menjador al voltant de la llar.
El dijous, vam decidir pujar els generadors a casa, això ens va fer tenir una vida més normal. Tot i amb això, el dijous a la tarda vam anar a passar la tarda a la civilització (al Espai Gironès de Girona). Al vespre amb el generador, ja vam poder connectar-nos per internet, veure la tele, etc...I sobretot dutxar-nos.
El divendres tampoc vam treballar. Però vam aprofitar per arreglar el jardí. I com cada dia a passar el dia a les poques cafeteries del poble que tenen llum i calefacció.
El divendres a la matinada va venir la llum. El dissabte ens vam dedicar a netejar la casas, i vam poder deixar el nen a casa les àvies. Desprès de tants de dies junts, ja teniem ganes d'una mica de relax.
Total, cinc dies sense llum: carregant com un boig cada dia llenya, dormint al menjador al voltant de la llar, carregant la electrònica a la furgo, fent cafés al poble (per fer quelcom), i... sense treballar.
dimecres, 3 de març del 2010
Estic flipant
Sempre havia vist la gent anant a rentar el cotxe els diumenges... i ho trobava surrealista. Com és pot perdre el diumenge rentant el cotxe?
Ahir vaig anar a netejar per primera vegada un cotxe (era dimarts). I em va agradar. Per 4 euros pots utilitzar una aspiradora brutal, i fer servir una manguera amb aigua calenta i sabó. La veritat és que em va sorprendre la experiència. Fins i tot he decidit que aniré a netejar el Focus. I així perdré la etiqueta de Biohazard... Tècnicament no l'he rentat mai. I hi ha de tot a dins del cotxe.
Així que cada sortida amb la furgo costarà 4 euros més... Els de rentar la furgo. Però ara per ara ho faré amb il·lusió.
Ahir vaig anar a netejar per primera vegada un cotxe (era dimarts). I em va agradar. Per 4 euros pots utilitzar una aspiradora brutal, i fer servir una manguera amb aigua calenta i sabó. La veritat és que em va sorprendre la experiència. Fins i tot he decidit que aniré a netejar el Focus. I així perdré la etiqueta de Biohazard... Tècnicament no l'he rentat mai. I hi ha de tot a dins del cotxe.
Així que cada sortida amb la furgo costarà 4 euros més... Els de rentar la furgo. Però ara per ara ho faré amb il·lusió.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Ogassa
Ahir vam marxar cap a Ogassa, l'Iscle i jo (amb l'Íngrid). La veritat és que vam anar sense haver preparat res. Però ha sortit rodó!
Vaig decidir anar fins a Ogassa per dos motius: m'agrada molt la Serra Cavallera i confiava trobar gent fent esport. I així va ser.
El dissabte vam arribar i com que plovia una mica vam recular fins a Sant Joan per comprar embotit, pa i tomates pel sopar. Al vespre vam fer un tram del carril bici de les mines d'Ogassa i ja vam veure cartells que anunciaven un Duatló pel diumenge.
Vam dormir a la plaça del poble, a uns metres d'un parc infantil, a uns metres d'un bar-cantina, i a uns metres d'on passaria la cursa (per la via verda).
A la nit vam sopar, vam mirar l'ovella Shaun i "Bichos", i a les 11:30 h, vam fer una passejada per fer pixar l'Íngrid i a dormir.
Avui ens hem llevat a les 9 h. (aquesta nit ja he dominat el tema calefacció estacionària). Hem anat a esmorzar a la cantina, 6 € dos pans amb tomata i pernil salat, café amb llet i un cacaolat...Sniff, quins preus! I desprès hem anat a la via verda a esperar els ciclistes. Els he afussellat a fotos: canviant de velocitat, fent escombrats, enquadrant bicis o cares... Espero que tingui alguna foto decent per presentar d'aquí dues setmanes a la fotolliga... Sinó dissabte vinent anirem a fer més fotos (esquiadors a Vallter o vela al port...)
L'Iscle ha flipat amb tantes bicicletes.
Desprès hem anat a veure un corral ple de gallines, unes vaques, uns cavalls, i al final ens hem acostat fins a Camprodon per donar de menjar els ánecs... però han passat de nosaltres.
La veritat és que m'he sentit realitzat com a pare. I crec que l'Iscle també s'ho ha passat bé.
Vaig decidir anar fins a Ogassa per dos motius: m'agrada molt la Serra Cavallera i confiava trobar gent fent esport. I així va ser.
El dissabte vam arribar i com que plovia una mica vam recular fins a Sant Joan per comprar embotit, pa i tomates pel sopar. Al vespre vam fer un tram del carril bici de les mines d'Ogassa i ja vam veure cartells que anunciaven un Duatló pel diumenge.
Vam dormir a la plaça del poble, a uns metres d'un parc infantil, a uns metres d'un bar-cantina, i a uns metres d'on passaria la cursa (per la via verda).
A la nit vam sopar, vam mirar l'ovella Shaun i "Bichos", i a les 11:30 h, vam fer una passejada per fer pixar l'Íngrid i a dormir.
Avui ens hem llevat a les 9 h. (aquesta nit ja he dominat el tema calefacció estacionària). Hem anat a esmorzar a la cantina, 6 € dos pans amb tomata i pernil salat, café amb llet i un cacaolat...Sniff, quins preus! I desprès hem anat a la via verda a esperar els ciclistes. Els he afussellat a fotos: canviant de velocitat, fent escombrats, enquadrant bicis o cares... Espero que tingui alguna foto decent per presentar d'aquí dues setmanes a la fotolliga... Sinó dissabte vinent anirem a fer més fotos (esquiadors a Vallter o vela al port...)
L'Iscle ha flipat amb tantes bicicletes.
Desprès hem anat a veure un corral ple de gallines, unes vaques, uns cavalls, i al final ens hem acostat fins a Camprodon per donar de menjar els ánecs... però han passat de nosaltres.
La veritat és que m'he sentit realitzat com a pare. I crec que l'Iscle també s'ho ha passat bé.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Ja hem dormit a la furgo
Aquest dissabte vam anar fins al pantà de Sau a fer la nostra primera "experiència". Vam marxar al vespre per qüestions de desorganització i pel fet que així l'Iscle ja es dormiria.
Muntar el llit va ser ràpid. Realment sort que vam comprar una multivan, ja que només vam marxar l'Iscle i en Raül (i un gos, l'Íngrid), i quedava només un lloc més. El principal inconvenient va ser la llargada, encara que la furgo és llarga, la veritat és que els meus 1'77 van cabre encaixonats. O més ben dit els peus em van penjar.
Un altre inconvenient va ser la calefacció estacionària. Feia molt fred a fora, quan vam anar a dormir -3 graus. No sé si jo no sé regular la calefacció o que, però quan escalfava al mínim, viviem als tròpics. Tardava una mica la calefacció, però tot i estar al mínim, feia molta calor. I la veritat és que també fa soroll. Nosaltres no vam tenir cap problema per domir amb el soroll. Al matí quan vaig sortir a fer necessitats vaig comprovar que des de fora la furgo se sent també molt la calefacció.
La Íngrid, el nostre gos, va dormir al seient del conductor, i la veritat és que es va portar força bé.
L'endemà ens vam llevar d'hora. Vam esmorzar a la taula de la multivan vam fer un minivol pel pantà. I vam fer una excursió cap al monestir de Sant Pere de Casserres amb uns amics de Vic.
M'ha agradat l'experiència de la furgo. Encara que he dormit poc. Entre els nervis i tres vegades que l'Iscle es va despertar plorant ja que estàvem a les fosques i no entenia on dormiem. Però esmorzar amb els cingles de Tavertet a la finestra va molar molt!
Muntar el llit va ser ràpid. Realment sort que vam comprar una multivan, ja que només vam marxar l'Iscle i en Raül (i un gos, l'Íngrid), i quedava només un lloc més. El principal inconvenient va ser la llargada, encara que la furgo és llarga, la veritat és que els meus 1'77 van cabre encaixonats. O més ben dit els peus em van penjar.
Un altre inconvenient va ser la calefacció estacionària. Feia molt fred a fora, quan vam anar a dormir -3 graus. No sé si jo no sé regular la calefacció o que, però quan escalfava al mínim, viviem als tròpics. Tardava una mica la calefacció, però tot i estar al mínim, feia molta calor. I la veritat és que també fa soroll. Nosaltres no vam tenir cap problema per domir amb el soroll. Al matí quan vaig sortir a fer necessitats vaig comprovar que des de fora la furgo se sent també molt la calefacció.
La Íngrid, el nostre gos, va dormir al seient del conductor, i la veritat és que es va portar força bé.
L'endemà ens vam llevar d'hora. Vam esmorzar a la taula de la multivan vam fer un minivol pel pantà. I vam fer una excursió cap al monestir de Sant Pere de Casserres amb uns amics de Vic.
M'ha agradat l'experiència de la furgo. Encara que he dormit poc. Entre els nervis i tres vegades que l'Iscle es va despertar plorant ja que estàvem a les fosques i no entenia on dormiem. Però esmorzar amb els cingles de Tavertet a la finestra va molar molt!
dimarts, 2 de febrer del 2010
Planejant la primera ruta en furgo
Segons les votacions del blog ha guanyat l'opció d'anar a la Bretanya francesa. En principi marxarem el diumenge a dijous de setmana santa.
Com que ens fa por que l'Iscle no aguanti moltes hores en furgo, hem decidit marxar la matinada del dissabte, aprofitant la son.
La idea seria marxar el dissabte a la nit fins a la Rochelle. Unes set hores. Esmorzar i visitar el poble. Fer una becaina amb el nen al migdia, i arribar-nos tranquilament fins a Saint-Nazaire.
El dilluns visitariem Saint-Nazaire i fariem camí fins a Brest. El total d'hores seria de 3 en total.
El dimarts aniriem de Brest fins a Saint Malo. El total d'hores seria de 3 hores.
El dimecres aniriem de Saint Malo fins a Nantes.
I el dijous a la matinada fariem camí fins a casa.
La veritat és que potser és una mica just. Sobretot ens fa por la pujada i la baixada. Així, que qui sap si no seria una bona opció que la Marta i l'Iscle anessin amb Ryanair fins a Paris i en Raül els recollís.
Ja ho anirem madurant.
Enllaç a la ruta
Com que ens fa por que l'Iscle no aguanti moltes hores en furgo, hem decidit marxar la matinada del dissabte, aprofitant la son.
La idea seria marxar el dissabte a la nit fins a la Rochelle. Unes set hores. Esmorzar i visitar el poble. Fer una becaina amb el nen al migdia, i arribar-nos tranquilament fins a Saint-Nazaire.
El dilluns visitariem Saint-Nazaire i fariem camí fins a Brest. El total d'hores seria de 3 en total.
El dimarts aniriem de Brest fins a Saint Malo. El total d'hores seria de 3 hores.
El dimecres aniriem de Saint Malo fins a Nantes.
I el dijous a la matinada fariem camí fins a casa.
La veritat és que potser és una mica just. Sobretot ens fa por la pujada i la baixada. Així, que qui sap si no seria una bona opció que la Marta i l'Iscle anessin amb Ryanair fins a Paris i en Raül els recollís.
Ja ho anirem madurant.
Enllaç a la ruta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)